I els signes què?

Inicialment, quan saps o intueixes que la teva filla és sorda només et ve al cap la llengua de signes, tenim encara la visió que les persones sordes es comuniquen només amb signes, i et preguntes: com ensenyaré llengua de signes a una nena petita que no em sent? Com es comunicarà amb els amics si ningú en sap? Després quan t’expliquen que existeixen els implants coclears passes a pensar tot el contrari: no necessitarà mai els signes, parlarà oralment com la majoria de gent…

Doncs bé, ni això, ni allò en el nostre cas, o més ben dit TOT! L’Abril és una nena que parla força bé, anem treballant tots els aspectes però podríem dir que està dins la mitjana dels nens de 3 anys i sap expressar el que sent així que podem afirmar que els implants li han proporcionat una audició que li ha permès que parli amb “normalitat” però també hi ha moments del dia on necessitem alguna cosa més, aquí és on apareix la llengua de signes.

Quan l’Abril es lleva, acostuma a voler estar una estona sense implants, així està tranquil·la, sense sons ni sorolls, però és el moment d’esmorzar així que ens hem de dirigir a ella d’alguna manera, també ens passa abans d’anar a dormir quan ja se’ls ha tret per col·locar-los al deshumificador, un altre moment és a la nit si es desperta i ens fa una visita a la nostra habitació i finalment quan està a la banyera. En aquests casos (entre altres) ens comuniquem amb ella a través de signes i/o de lectura labial.

No som experts en llengua de signes, ni tan sols els sabem tots però, des que vaig anar a una xerrada que portava per títol “signem en família” i la noia que la feia no tenia cap fill sord però utilitzava els signes en molts moments quotidians, vaig pensar que els inclouríem a la nostra vida. Des d’aquell dia tenim un cartell a la nevera amb molts signes de paraules del dia a dia i els fem, també els fa l’Abril. Cal dir que en fem molts d’altres, la majoria en llengua de signes catalana però algun ens l’hem inventat gairebé sense voler. Ens funciona molt bé i segur que la nostra filla petita, ara de 10 mesos, en sabrà i n’utilitzarà alguns també tot i que és oient.

També ens ha anat molt bé que l’Abril sigui fan del grup de música del Pot Petit, tenen molts videoclips on hi apareix la llengua de signes i la veritat és que sense adonar-nos-en els hem anat aprenent tots i molts ens han servit per altres situacions. Us enllaço un exemple amb la cançó dels colors de l’arc de Sant Martí

Per altra banda, el que domina molt bé l’Abril és la lectura labial però això només ens serveix en distàncies curtes, quan s’està banyant per exemple. Quan hi ha més distància, com pot ser el cas d’un parc si li volem dir que vigili, que marxem aviat, que es farà mal… utilitzem signes i així no hem de cridar, bé a vegades passa de nosaltres, no ens mira i llavors si que hem de cridar-la!

Amb tot això el que volem dir és que qualsevol via de comunicació és bona, segons el moment n’escollim una o altra i no pretenem que tothom faci el que fem nosaltres, ni volem ensenyar a signar a tothom qui es relacioni amb l’Abril, ara bé poc o molt tothom en sap, proveu de dir: prou, si, no, vine, silenci… sense obrir la boca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s