La confirmació de les nostres sospites (cat/cast)

Abans d’anar a fer la prova a Barcelona, vam anar a diversos metges per veure si podien dir-nos alguna cosa que ens ajudés o bé que ens mostrés que l’Abril hi sentia. En una primera visita amb la pediatra A. López, li vam comentar el nostre cas i li va fer una timpanometria per veure si tenia les orelles plenes de mocs i per això no reaccionava però no, les tenia perfectes. També vam anar a veure a la dra. Viñolas perquè a part de ser pediatra, porta audiòfons des de petita i ens anava bé per partida doble, per visitar a l’Abril i per parlar-nos del tema audiòfons. Ens va explicar que ha fet sempre una vida normal i que només havia de tenir cura dels aparells, sobretot ens va tranquil·litzar una mica, ens va dir que hi havien moltes coses a fer per les persones amb pèrdues auditives. També ens va dir que al cap de 15 dies ens volia tornar a veure, que havíem de ser forts i fer-nos costat.

Vam anar de vacances, unes vacances força amargues on a cada moment pensàvem en el mateix, ploràvem, en parlàvem… volíem que arribés el dia 5 de setembre per saber cap on aniria la nostra intuïció, què tenia ben bé l’Abril, d’on venia la sordesa, quin grau seria, què hauríem de fer, hauría d’aprendre llenguatge de signes, com…?

Va arribar el dia i vam anar els 3 sols a Sant Joan de Déu però tota la família estava al cas i pendents de la nostra trucada una vegada hagués finalitzat la prova. Vam entrar a la consulta del Dr. Lacima que ens va demanar què creiem com a pares, li vam dir que sospitàvem que l’Abril no sentia res i ens va comentar que normalment els pares no s’equivoquen quan tenen una intuïció d’aquest estil però que la prova determinaria el resultat. L’Abril i el seu pare es van tancar en una habitació on li van connectar els fils una altra vegada, aquest cop però, la màquina era més concreta i podia determinar a quants decibels podia sentir l’Abril si en algun moment hi havia resposta. Jo era incapaç de fer dormir la nena als meus braços i fer la prova, estava massa nerviosa i amb les llàgrimes als ulls així doncs em vaig esperar més d’una hora a la sala d’espera.

Va finalitzar la prova i quan van sortir vaig demanar a en Ramon si havia pogut veure alguna cosa a la màquina, em va dir que no (era mentida, però no sabia com dir-me que pràcticament no hi havia resposta) i vam entrar una altra vegada a la consulta del doctor on ens diria els resultats. Puc dir que aquella estona al despatx va ser un dels pitjors moments de la meva vida, ens van donar molta informació que no vaig poder memoritzar ni retenir des del moment que ens va afirmar les nostres sospites, l’Abril té una pèrdua auditiva important, concretament hipoacúsia bilateral profunda i en altres paraules: no sent res a cap orella. Hi havia resposta en algunes freqüències a més de 100 decibels. Què vol dir això? Doncs bé, la parla, per exemple és entre 20 i 50 decibels. La taula següent és una aproximació de on es troba cada un dels sons de les imatges i l’Abril podia sentir sons dels que apareixen en alguns requadres de la fila de baix de tot.

audiograma_sons_familiares

Tot i que abans de fer la prova ja estàvem convençuts d’aquesta sentència, ens va caure el món a sobre, ara ja no hi havia esperança possible, la vida ens havia canviat més encara. Estàvem en xoc total en aquest moment. Vam sortir, vam plorar, vam agafar el cotxe i cap a casa, sense dir res a ningú, no podíem! Quan vam arribar ens esperaven tots a casa, sabien què havia passat sense que ningú els hi hagués dit i és que en el fons també sabien que sortiria aquest resultat.


La confirmación de nuestras sospechas

Antes de ir a hacer la prueba en Barcelona, ​​fuimos a varios médicos para ver si podían decirnos algo que nos ayudara o bien que nos mostrara que Abril oía. En una primera visita con la pediatra A. López, le comentamos nuestro caso y le hizo una timpanometría para ver si tenía las orejas llenas de mocos y por eso no reaccionaba, pero no, las tenía perfectas. También fuimos a ver a la dra. Viñolas porque aparte de ser pediatra, lleva audífonos desde pequeña y nos iba bien por partida doble, para visitar a Abril y para hablarnos del tema audífonos. Nos explicó que ha hecho siempre una vida normal y que sólo tenía que tener cuidado de los aparatos, sobre todo nos tranquilizó un poco, nos dijo que había muchas cosas que hacer para las personas con pérdidas auditivas. También nos dijo que al cabo de 15 días nos quería volver a ver, que teníamos que ser fuertes y darnos fuerza el uno al otro.

Fuimos de vacaciones, unas vacaciones bastante amargas donde cada momento pensábamos en lo mismo, llorábamos, hablábamos… queríamos que llegara el día 5 de septiembre para saber hacia dónde iría nuestra intuición, que tenía exactamente Abril, de donde venía la sordera, qué grado sería, qué deberíamos hacer, tendrá que aprender lenguaje de signos, como…?

 Llegó el día y fuimos los 3 solos a Sant Joan de Déu pero toda la familia estaba al tanto y pendientes de nuestra llamada una vez hubiera finalizado la prueba. Entramos a la consulta del Dr. Lacima que nos preguntó que como padres qué pensábamos, qué intuición teníamos, le dijimos que sospechábamos que Abril no oía nada y nos comentó que normalmente los padres no se equivocan cuando tienen una intuición parecida pero que la prueba determinaría el resultado. Abril y su padre se encerraron en una habitación donde le conectaron los hilos de nuevo, esta vez, sin embargo, la máquina era más concreta y podía determinar a cuántos decibelios podía sentir nuestra hija si en algún momento había respuesta. Yo era incapaz de hacer dormir a la niña en mis brazos y hacer la prueba, estaba demasiado nerviosa y con las lágrimas en los ojos así que me tuve que esperar más de una hora en la sala de espera.

Finalizó la prueba y cuando salieron pedí a Ramón si había podido ver algo en la máquina, me dijo que no (era mentira, pero no sabía cómo decirme que prácticamente no había respuesta) y entramos otra vez a la consulta del doctor donde nos diría los resultados. Puedo decir que aquel rato en el despacho fue uno de los peores momentos de mi vida, nos dieron mucha información que no pude memorizar ni retener desde el momento que nos afirmó nuestras sospechas: “Abril tiene una pérdida auditiva importante”, concretamente hipoacusia bilateral profunda y en otras palabras: no oye nada de ninguna oreja. Había respuesta en algunas frecuencias a más de 100 decibelios. ¿Qué significa esto? Pues bien, el habla, por ejemplo, está entre 20 y 50 decibelios. La tabla anterior es una aproximación de dónde se encuentra cada uno de los sonidos de las imágenes y Abril podía oír sonidos de los que aparecen en algunos recuadros de la última fila.

Aunque antes de hacer la prueba ya estábamos convencidos de esta sentencia, nos cayó el mundo encima, ahora ya no había esperanza posible, la vida nos había cambiado más aún. Estábamos en shock total en este momento. Salimos, lloramos, cogimos el coche y para casa, sin decir nada a nadie, ¡no podíamos! Cuando llegamos nos esperaban todos en casa, sabían qué había pasado sin que nadie les hubiera dicho nada y es que en el fondo también sabían que saldría este resultado.

 

7 pensaments sobre “La confirmació de les nostres sospites (cat/cast)

  1. Sincerament ets una mare molt valenta! Han hagut de ser moments que no puc arribar a imaginar. Sou una parella molt forta i un gran exemple. L’Abril és preciosa i de ben segur que creixerà positiva, forta i valenta com vosaltres.
    Una forta abraçada! 😘

    M'agrada

  2. M’encanta poder llegir tot això, malgrat m’agradria no haver-ho de llegir.

    Empenta i força parella. I quan sembli que defalleixen les forces, agafeu-vos ben fort a la meravellosa família que teniu.

    L’Abril és una campiona!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s